Ajuntament de Sant Joan de Labritja
971 33 30 03 - info@santjoandelabritja.com
cultura_cat.jpg
cabecera_clt_1.jpg

banner certificados

perfil contratante

PlataformaContratacion

folletoVirtualSenderismo

BannerFacebook

SedeElectronica

Història general

La història del Municipi de Sant Joan de Labritja és la comuna a la de la resta de la Illa. Així, es coneix que els primers humans podrien haver arribat a les illes d'Eivissa i Formentera cap al 5.000 a. C. No obstant això, les evidències més antigues daten del 2.000 a. C. En la illa d'Eivissa existeixen alguns enclavaments amb restes arqueològiques que daten del 1.500 a.C. Aproximadament. Encara que mai van arribar a instal·lar-se a Eivissa i Formentera, els grecs ja coneixien la bellesa d'aquestes illes i van ser ells precisament qui les van batejar com “illes  Pitiüses”, que vol dir illes de pins.

Eivissa va ser poblada pels cartaginesos en el s.VII a.C. , els quals li van posar el nom de Ibosim i, a causa de la seva excel·lent posició estratègica, es va convertir en un important punt comercial del Mediterrani Occidental. Destruïda Cartago per les forces de Roma (després de la 2ª Guerra Púnica), Eivissa va passar a ser la Ebusus dels romans cap al s.I d. C. La dominació romana es perllongaria per espai de més de cinc segles.

En el s.V Eivissa i Formentera queden annexionades a l'Imperi Vándalo Nord-africà de Genserico Però la presència vándala en les Pitiüses apenas deixa petjada. En l'any 534 les Pitiüses i la resta de les Balears són ocupades pels bizantins, poble que va combatre als vándalos que ocupaven les illes. Els musulmans van arribar a les Pitiüses a principis del s. VIII, però va ser en l'any 902 quan es va annexionar formalment Yebisah (Eivissa) al Califat de Còrdova. Des d'aquest moment, la illa va passar a dependre administrativament de Mallorca i, a més, de Còrdova. 

Els àrabs van deixar una profunda petjada en les Pitiüses. Els musulmans van poblar Eivissa, van enriquir notablement la seva agricultura, les seves obres hidràuliques i la seva cultura. Encara avui les Pitiüses estan repletes de topònims que delaten la presència àrab. El 8 d'Agost de 1.235 va tenir lloc la conquesta catalana per part de Jaume I el conquistador. L'expedició que va conquistar la illa als àrabs va ser promoguda per l'arquebisbe electe de Tarragona, Guillem de Montgrí, auxiliat per Nuno Sanç, el Comte de Rosselló, i l'infant Pedro de Portugal, que després es repartirien les Pitiüses de forma proporcional a l'esforça portat per cadascun en la contesa. Un d'aquests termes que es van formar el cridat “Cuartó de Balanzat” en el qual, avui dia, quedaria inclòs el Municipi de Sant Joan de Labritja.

Amb la conquesta catalana, les Pitiüses es reincorporaven a la cristiandat i al món occidental. La majoria dels antics pobladors islàmics van ser reemplaçats per catalans. Ràpidament es va instituir un òrgan d'autogovern per a tota la illa: “la Universitat”, espècie d'ajuntament únic. En aquesta època les incursions pirates eren freqüents, a causa de les quals es van construir les característiques esglésies rurals, amb aspecte de fortalesa. També va ser “la Universitat” qui va decidir construir les primeres Torres de Defensa en el s.XVI. 

Tota aquesta època va acabar en el s.XVIII, a causa de la Guerra de Successió a la Corona espanyola. La victòria de Felipe V en aquella guerra i la implantació del Decret de Nova Planta va portar conseqüències desastroses per a la cultura insular, ja que les illes van quedar incorporades “per dret de conquesta” al sistema castellà. Totes les seves singularitats, inclosa “la Universitat”, van ser suprimides. Des de llavors fins a pràcticament l'any 1.960 la illa no va conèixer canvis socials o econòmics d'importància. L'arribada del Turisme de masses en aquella dècada i l'obertura de l'aeroport d'Eivissa en l'any 1.958 van representar altra fita històrica. La massiva arribada de turistes i emigrants peninsulars va modificar una societat i una cultura que havien romàs intactes durant centenars d'anys.